EXISTEIX CONFLICTE LINGÜÍSTIC A LA NOSTRA COMUNITAT?

TEMA 11. LA LLENGUA, FET SOCIAL

(  "LES LLENGÜES DEL MÓN" I AUDIOVISUALS SOBRE EL MULTILINGÜISME)

DEURES, PROPER DIJOUS 28 DE NOVEMBRE

UNITAT 11. LA LLENGUA, FET SOCIAL

CAL FER ELS EXERCICIS SEGÜENTS DE LA PÀGINA 267 A LA LLIBRETA:

EX: 1,2,3, 4, 6, 7,8,9,10,12,14 i 15

EXERCICIS PRÀCTICS

EXERCICIS PRÀCTICS FONÈTICA

PràCtiques FonèTica from Lluís Rius

CORRECCIONS UNITAT 1

ACTIVITATS FONÈTICA i ORTOGRAFIA pp.20 i 21

33. Tes-ti-mo-ni-at-ge,  pui-xan-ça,   in-tro-du-ïts,   gau- deix, de-sig,  pres-si-ons, ac-cep-ta-da, pos-se-i-ri-a, fre-qüents, ar-que-ò-leg,  pot-ser, subs-trat, ba-gat- ges, co-nei-xem, es-cis-si-ó, sar-ra-ï-na, guàr-di-a, ir- re-lle-vant, mit-jons,  pa-lla, gre-nya,  mot-lle, co-txe, col-le-gi, as-cen-sor, go-ril-la, pe-at-ge, in-tel-li-gèn- ci-a, ex-pe-di-ent.

34. Vocal: equació, dinovè,  ianqui, ambigüitat.

Semivocal: emboirar.

Consonant: reialme, iogurtera, iode,  jaiem,  talaia, deies, ioga, joiell, espaiós.

Semiconsonant: quasi, freqüència, paraigüer, bilin- güisme.

35. a) boina: [ɔj]; rei: [ej]; caiguda:  [әj]; feina: [ɛj]; boi- rina: [uj];  aire: [aj];  coi: [oj];  mai: [aj];  vuit: [uj].

b) seu:  [ew];  brou:  [ɔw];  tou:  [ow];  au: [aw];  riu: [iw];   trobeu: [ɛw];   eunuc: [әu];   heura:   [ew]; pou: [ow].

c) quasi:  [wa];  ungüent: [we];  pingüí: [wi];  quota: [wɔ];  qualitat: [wa];  quocient: [wo];  conseqüèn- cia: [wɛ];  quatre: [wa];  freqüent: [we].

36. a) Aigua ([aj], [wa]) corrent no mata  la gent. b) Llaura ([aw]) amb  bous  ([ɔw]) i seràs ric.

c) Núvols  en  creu  ([ɛw]), aigua([aj], [wa]) tindreu

([ɛw]).

d) Boira ([ɔj]) a la muntanya, pastor a la cabanya.

37. Formen diftong  creixent: quatre;  formen  diftong decreixent: eina, pou, relleu. No formen diftong,  si- nó  que  són  un  hiat:  diadema, àrdua,  quietud.  No formen diftong  perquè una  de  les  vocals  és part d’un dígraf: així, guerra,  roig.

38. Diftongs  decreixents: arraulit, astronauta, creu,  ar- xiu, audició,  audàcia, clausura, gaire,  seu, boicot, ateneu, eutanàsia, eufòric, pau. Diftongs  creixents: guàrdia,  guant,  conseqüència, quòrum, quasi,  de- linqüent,  ambigüitat, quadern.

39. a) Fer el petarrell:  elisió.

b) Donar una lliçó: sinalefa. c) Posar-se en camí: elisió.

d) Passar un calvari: sinalefa. e) Fer i desfer: sinalefa.

f) Fer un mal gest: sinalefa.

g) Ser una bleda  assolellada: sinalefa, elisió. h) Estirar-se els cabells:  elisió.

i) Faltar un bull: sinalefa.

j) Passar al davant:  elisió.

k) Pujar els colors  a la cara: elisió. l) Prendre el número: elisió.

40. a) Dues  mans per treballar  i una boca  per menjar. b) Aigua de gener tot l’any va bé.

c) No hi ha març  que  no  marcegi, ni boig que  no bogegi,  ni fill de l’ase que  no brami.

d) Anar-se’n  amb  la cua entre cames. e) O faixa o caixa.

42. L’[ә]xpr[e]s

N[i]ng[u] n[o]  v[u]l[i][ә] d[i]r-l[i] [ә] qu[i]n[ɔ]r[ә] p[ә]ss[ә]r[i] [ә]l tr[ɛ]n. [ә]l v[ɛ][jә]n t[a]n c[ә]rr[ә]g[a]t d[ә]  m[ә]l[ɛ]t[ә]s, qu[ә]ls f[ɛ][jә] p[ɛ]n[ә]xpl[i]c[a]r-l[i] qu[ә]ll[i] n[o]  [jә]v[i] [ә]n  h[ә]g[u]t m[aj] n[i]  v[i][ә]s n[jә]st[ә]c[i][o].

C[u]nf[ә]ss[i][o]

L[ә] m[e]v[ә]st[i]m[a]d[ә]m v[a]  d[i]r  qu[u]n p[i]t s[i], p[ә]r[ɔ] qu[ә] l’[a]ltr[ә] n[o], p[ә]rqu[ɛ]l t[ә]n[i] [ә]mp[ә]r[әw]l[a]t. G[ә]n[i][u]t [jә]g[u][i]st[ә] v[a]ig  p[ɛ]rdr[ә] l’[u]n[i]c qu[ә] qu[ә]d[a]v[ә] d[i]sp[u]n[i]bl[ә].

[ә]l f[i]ll d[ә]  V[ɛ]n[u]s

[ә]s p[ɔ]t d[ә]cl[ә]r[aw]n [i]nc[ɛ]nd[i], [u]n[ә] gu[ɛ]rr[ә] [wә]l c[u]nt[i]ng[u]t d’[u]n[ә] m[ә]l[ɛ]t[ә], p[ә]r[ɔ] n[ɔw]n [ә]m[o]r. [ә]pr[u]p[ɔ]s[i]t d[ә]  l’[ә]m[o]r, t[o]t[ә]s l[ә]s d[ә]cl[ә]r[ә]c[i] [o]ns s[o]n [i]nd[i]scr[e]t[ә]s, f[i]ns [i]  t[o]t [ә]qu[ɛ]st[ә].

43. Estimo  la quietud dels  jardins

[jә]

i el pas  insegur dels  vells damunt la neu. [jә]                                                           [ew] Estimo els arbres amb  dibuixos  de gebre

[u]

i la quietud dels  capvespres vora l’estufa.

[jә]

44. a) l‘oca	g) la història	m) l’unça
b) l’ungla	h) la humilitat	n) l’hora
c) la indústria	i) l’Índia	o) la hipòtesi
d) la unitat	j) la insolència	p) la hac
e) la unió	k) la il·lusió	q) la ema
f) la essa	l) l’illa	r) l’àvia

45. a) L’ofici del  burgès, menjar, beure i no fer res.

b) La dona del fuster, si pateix gana no pateix fred. c) Vaig al notari.

d) Posa  la roba bruta  al cove.

e) La cordada havia arribat al cim de  l’Everest. f) Ja em  menjaré l’entrepà pel  camí.

46. a) És l‘hora de tocar  el dos.

b) La inicial ha d’anar amb  majúscula. c) Avui estudiarem la pe i la be.

d) Per l‘agost,  bull el mar i bull el most. e) Van guanyar  el campionat d’handbol.

f) Hem  visitat la universitat de San Francisco. g) L’edat avançada, no és per l’aixada.

h) El viatge  de  noces, el van fer a l‘illa de  Menor- ca.

i) L’home que és peresós, per un pas en dóna dos. j) La unió fa la força.

47. a) Porta’n,  b) Mira’m, c) Vigila’ns, d) Posa’l, e) Indi- ca’t, f) Indica’ls, g) Posa’t, h) Vigila’m

ORTOGRAFIA ACCENTS I DIÈRESIS

pp. 24 i 25

a) Allò, cafè,  botxí,  cosí,  anorèxia,  ànec,  angúnia, bústia,  Àrtic, apèndix, Bàltic, arsènic, anècdota, església, alè,  anàlisi,  brutícia,  automòbil, caràc- ter,  asmàtic, brúixola,  aquí,  això,  àngel,   difícil, caòtic,   brànquia,   adolescència, carícia,  família, efímer,  fondària,  èxode, espàrrec, còmplice, dò- lar, fúnebre, diàmetre, dòcil, fotògraf,  conscièn- cia, cèl·lula, física, fòrum,  dimissió,  diàfan, faràn- dula, fràgil.

b) Pensàveu,  néixer,   conèixer, fèiem,  trobéssiu, carregàveu, rebíem, aniré,  recitéssim, bevíem, teníeu, rompríem, volgué,  créixer,  burxaríem, esbrinaràs, fregàveu, seríeu, llogaríeu,  estalvià- vem,  feríssiu,   amagàvem, passaríeu, netejaré, vindrà.

49. Els mots acabats en -ment  s’accentuen quan la for- ma femenina singular de l’adjectiu del qual deriven també porta  accent: fàcilment, ecològicament, cò- modament, àgilment, hàbilment, implícitament, plàcidament, ridículament, difícilment.

50. Pres,  encès, suspès, estès, ofès, comprès, entès, imprès, sorprès.

51. Fèiem, fèieu.  Rèiem,  rèieu.  Trèiem,  trèieu. Crèiem, crèieu.  Dèiem,  dèieu.  Vèiem,  vèieu.  Jèiem, jèieu. Sèiem, sèieu.

52. Mitjans,  exàmens, fenòmens, examen, fenomen, ciència,  gràfic,  líric, tabú,  Mercè, sintètica, monò- ton,  diguéssiu, teníem, après, compres, diària, rà- dio, Penedès, Besòs, antònim, lèxic,  sorprendria, tèxtil,  exercit,   entréssim, erudició,   manifestació, tòpic, índex, precís,  Ramon,  estaran, Berlín, òrgan, còndor, tomàquet, clixé, víking, màrqueting, cinèfil, famílies,  paràgraf,  conèixer, néixer,  recórrer.

53. a)  Es pensa que  és infal·lible.

b)  No vull que  m’expliquis  què  faràs  demà.

c)  Ahir en Joan  féu un bon paper.  Vosaltres, avui, feu el que  pugueu.

d)  Sóc discret i no xerro gaire, però mira que n’és, de soc,  el teu  cosí.

e)  Aquella dona  mora  té delit per les móres.

f)   No us  explico  l’ús que  va fer  del  cotxe  que  li van deixar.

g)  No vénen mai els dissabtes perquè venen roba a la fira.

h)  És  una  dona  ben  garrepa, no  dóna  mai  res  a ningú.

i)    No em  sembla bé que  amoïnis  el meu  be.

j)    Tots els seus béns acaben en aquest ramat  de bens.

k)  No li portis  el te, m’ha dit que  ja el té. l)    Li han portat  el nét,  ben  polit i net.

m) Si ho veu clar, digues que  sí.

n)  M’agrada  molt el cafè  ben  mòlt.

o)  No sé pas  què  se sent davant  la mort.

p)  Ves què  vols que  et digui, vés  a buscar la teva germana.

54. L’arròs ja gairebé nodreix  la meitat dels  habitants del planeta. Al ritme de creixement demogràfic ac- tual, a l’any 2020  caldria produir 300 milions de to- nes  més per satisfer la demanda. Això exigirà més quantitat de fertilitzants i pesticides, que a llarg ter- mini resulten nefastos per al medi ambient i la pro- ductivitat  dels  sòls.  Per  això [...] ha començat [...] una   sèrie   de   treballs   sobre  els   cianobacteris. Aquests organismes –una mena d’algues mi- croscòpiques presents naturalment als arrossars– fixen el nitrogen de  l’aire, a raó de  5 a 30 kg per hectàrea. En descompondre’s els  bacteris, l’arròs reabsorbeix immediatament el nitrogen que  allibe- ren.  D’aquesta manera tenen  una  funció  d’adob natural.

55. a) Avui no es trobava  gaire bé.

b) Si et plau, vés  i espera’m fora. c) Ves, què  vols que  t’hi digui!

d) Què  fas?  Véns o et quedes?

e) Aquest matí tenia  una son  que  no em  podia lle- var.

f) Diuen que  el futur és de les dones. g) Feu el que  vulgueu!

h) Vols que  et doni les ametlles mòltes?

56. a) En Pep  no conduïa  gens bé.

b) La crema s’espesseïa lentament.

c) El  meu   oncle   traduïa   obres  de   l’àrab  i   de l’alemany.

d) Els cotxes obstruïen molt sovint  el pas  dels  via- nants.

e) Es reduïen les  possibilitats d’aconseguir un tro- feu.

57. a) Cal que  l’estat  canviï...

b) Els polítics sempre demanen que  els  ciutadans confiïn...

c) Els companys volen que  jo denunciï...

d) Nosaltres trobem bé que  tu t’associïs... e) Cal que  tu domiciliïs...

f) M’ha demanant que  li enviï...

58. Pa-ï-sos,  qua-dern, ra-ïm, re-du-ir, au-ca,  o-ï-da, riu, es-qua-dró, brou, qua-si, ve-í.

Contenen hiat: pa-ï-sos,  ra-ïm, re-du-ir, o-ï-da, ve-í.

Contenen diftong:  qua-dern, au-ca,  riu, es-qua-dró, brou, qua-si.

59. Tant l’accent  com  la dièresi  marquen un hiat.  Paï- sos  duu dièresi  perquè és un mot  pla i acaba  amb vocal.

60. Pretèrit imperfet de subjuntiu: construís, construïs- sis, construís, construíssim, construíssiu, cons- truïssin;  envaís, envaïssis, envaís, envaíssim, en- vaíssiu,  envaïssin.

Imperatiu: construeix, construeixi, construïm, construïu, construeixin; envaeix, envaeixi,  envaïm, envaïu,  envaeixin.

61. Resposta model:  distribuïm, distribuirà;  influïu, in- fluiríeu; suï, suem; atribuïu,  atribuint;  canviïn, can- viessin.

62. Patir, patint,  patit; intuir, intuint, intuït; posseir, pos- seint,  posseït; conduir,  conduint, conduït