Utilitzarem, per tant, la preposició per:
—davant d'infinitiu (queden moltes coses per fer; han editat un llibre per vendre'l entre els estudiants);
—per introduir complements nominals que indiquen causa, motiu, instrument, mitjà o manera (ho ha fet per respecte; t'ho enviaré per fax; em va reconèixer per l'abric; treballa per una causa justa);
—en les oracions passives, per introduir el complement agent (el conductor ha estat escridassat per la gentada; el president anava acompanyat per dos alts funcionaris);
—per introduir determinacions d'espai (vam passar per la plaça del poble; vam accedir a l'edifici per la porta del darrere; estava de cap per amunt);
—per indicar la durada d'una acció i per introduir els mesos de l'any i les festivitats (hem vingut per una setmana; serem amics per sempre; el van contractar per dues temporades; per Nadal, cada ovella al seu corral; els amics van arribar per l'octubre; per Sant Jordi sovint plou);
—per expressar valor, preu, distribució (dos dies de festa per mes treballat; un tant per cent molt elevat; un escorcoll casa per casa);
—per expressar bescanvi, substitució, amb el valor de a canvi de, en comptes de (com que no hi podia anar, hi vaig anar jo per (compte d') ell; avui dia per mil pessetes no et donen ni quaranta francs);
—per introduir complements predicatius, amb el valor de com a, en qualitat de (no vam obtenir per resposta sinó el seu silenci; els han donat per desapareguts; ho pots donar per fet);
—per expressar favor, consideració o dependència, amb el valor de a favor de, en consideració de, si depèn de (finalment ens vam decantar per la teva proposta; es conserva força bé, per l'edat que té; només ho faig per tu; per mi, ja us ho podeu ben quedar);
—en verbs que regeixen la preposició per i en expressions i locucions ja fixades per l'ús, llevat que introdueixin una noció de finalitat o destinació (en Joan va per feina; m'han pres per un ximple; no està gens per tu, aquest noi; tothom la té per molt bona professional; sospira per una casa nova; el jutge va tenir per bé que s'inclogués aquella prova en el sumari; no ho tens gaire per la mà, això; cada dos per tres hi ensopegues; no n'hi ha per tant; tant per tant, que no vinguin).
Utilitzarem la preposició per a:
—davant de complements nominals que indiquen finalitat, destinació o objecte, d'una banda, o adequació, opinió o punt de vista, de l'altra (és una recepció privada per als socis de l'entitat; han portat això per a tu; és un vehicle per a climes freds; s'ha posat en marxa una campanya per al reciclatge de les deixalles domèstiques; per a mi no hi ha dubte que cal continuar; un tren per a París);
—per introduir una noció de temps, especialment referida al futur (ho necessito per a avui, i no per a demà; vam quedar per a dijous al vespre; digues per a quan ho vols; ens van citar per a l'endemà a les tres en punt; deixa'n una mica per a després; tot és a punt per a quan nevi).
Darrera actualització:
20-01-2005
© Universitat Pompeu Fabra, Barcelona